MONTGAI

A l'esquerra del riu Sió, i tocant a la carretera que va de Balaguer a Agramunt, s'aixeca el poble de Montgai, a 286 m d'altitud. Quan us hi acosteu, i ja de lluny, us cridarà fortament l'atenció la figura esvelta i altívola del seu campanar, únic a la comarca en les seves característiques.El poble se situa a la zona de Baix Sió, entre les sinuoses serres de Bellmunt-Almenara al sud i la de Montclar al nord. Montgai prové etilògicament del llatí mont gaii, que significa muntanya de Caius”

Aquest municipi noguerenc comprèn també el poble de Butsènit. Sumant les dues poblacions hi ha al voltant d’uns 700 habitants.

Actualment es desenvolupa en una economia agropecuària, on destaca l’activitat agrària del cultiu del cereal, panís, alfals i fruiters i l’activitat ramadera d’oví, porcí, boví i aviram.

CONJUNT HISTORIC

L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció

Presenta una façana barroca on s’hi poden veure les marques dels actes violents de la guerra Civil, el campanar és d’estil neoclàssic i molt estilitzat, és el més alt de la Noguera amb 40 metres d’alçaria

Les trinxeres

La guerra civil va deixar emprempta amb els estais fortificats de les serres dels Tossals, on l’exèrcit republicà construí trinxeres i nius de metralladores des d’on dominaven el Cap de Pont de Balaguer del Front del Segre.

Els jaciments

Els jaciments que trobem a la zona de Sant Miquel i el del Tossal de les Forques, han permès conèixer com vivien els primers pobladors al Baix Sió.

Motocross
A finals del segle XX Montgai fou reconegut a nivell internacional pel motocròs. El circuit “el Cluet” va acollir nombrosos campionats a nivell estatal i mundial, des de l’any 1965 al 1986. Actualment s’hi celebren algunes proves.

FIRES I FESTES

Cal destacar la cita anual de la matança del porc, que té lloc cada mes de març, aquesta festa tradicional festa se celebra des del 1983.

Net, fira del sabó  de Montgai, és una fira dedicada al sabó artesà que recupera la tradició del poble amb els morcaires i les barrellaires. S’organitza des de la primavera del 2008.

La festa Major del Montgai se celebra el primer cap de setmana de setembre. En ella s’organitzen diverses activitats ludicofestives i la tradicional llonganissada per a tots els veïns del poble i contrades.
Montgai Màgic és la primera fira al carrer dedicada exclusivament a la màgia, que acull públic i mags de totes les edats i procedències. S’organitza al primer cap de setmana d’octubre des de l’any 2008.

http://www.montgai.cat

MONTGAI I LA SEVA RELACIÓ AMB EL SABÓ

La població de Montgai també ha sofert una davallada demogràfica, ja que si al segle XIV tenia 27 focs, el 1787 tenia 212 habitants, el 1860 ja en tenia 1.147, i al 1900 arribà a 1.205 per passar a 1.520 al 1930.

El castell de Montgai fou lliurat a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, pel rei de Lleida al-Muzaffar al 1050. Posteriorment, el castell i el poble foren incorporats a la batllia reial de Camarasa.

L'any 1183 es troba esmentat el lloc de Montgai com una afrontació territorial en la carta de poblament que els comtes d'Urgell Ermengol VII i Dolça concediren als habitants de Bellcaire d'Urgell.

L'any 1222 hi ha una confirmació d'aquest lloc per part del rei Jaume I a la seva germana Constança i del seu marit Guillem Ramon de Montcada. Avui encara queden vestigis del que es coneix com a castell de Montgai, encara que les seves parets formen part de dos habitatges.

A mitjans del segle XIX Madoz diu de Montgai: "Situado a la orilla izquierda del Sió, en el valle que forman dos cordilleras de sierras. Clima húmedo y frío en invierno y caluroso en el estío, propenso a calenturas intermitentes producidas por unos charcos de agua estancada, de resultas de una presa que retiene las que bajan del monte para dar movimiento al molino llamado del Tafalla. Se compone de 40 casas inclusa la del ayuntamiento, y la cárcel que se encuentra en los bajos de una particular. Escuela de niños fundada por los ilustres canónigos de la Santa Igl. Catedral de Barcelona, D. Andres Guerra y D. Tomás Espá, en calidad de herederos confidenciales de los bienes de casa Cailet; llegando la filantropía de tan benéficos eclesiásticos hasta ofrecer formalmente el primero, en nombre de los dos, eI establecimiento de una enseñanza de niñas, costeada de los fondos de dicha herencia; beneficio tan necesario a este pueblo y digno de la eterna gratitud de sus vecinos. Dicha escuela esta asistida por 40 alumnos. Hay iglesia parroquial dedicada a Nuestra Señora de la Asunción, contiguo á la cual se halla el cementerio, esta servida por un cura párroco, rector, y un beneficiado de sangre.

El terreno es secano, y en la parte más honda su tierra es fuerte y muy fértil, pero en los declives del N. y S. muy floja y en su mayor parte de mala calidad, utilizando un pequeflo trecho para huertos que se riegan con las aguas del Sio, á cuyas orillas existen muchos árboles infructiferos; tambien cruzan algunas sierras que aunque de poca elevación estan plantadas de olivos y cepas, y otras yermas é incultas. Los caminos dirigen des de Balaguer á Agramunt y otros pueblos inmediatos en mediano estado. Se recibe la correspondencia de la administración de Balaguer por cuenta de los interesados. Produce trigo, centeno, cebada, vino y aceite; el ganado lanar transhumante aprovecha las yerbas del término en eI invienno. Cria caza de perdices, conejos y algunas liebres, y pesca de barbos y anguilas. Industria, una fàbrica de jabon en decadencia y un molino aceitero."

Veiem com Madoz ens diu que hi havia una indústria sabonera, la qual cosa encara es referma més per l'existència i la fama que van agafar els morcaires de Montgai., i les barrellaires.

Els morcaires eren aquells qui, en arribar el mes d'octubre, passaven pels pobles comprant les morques de que restava, de la collita anterior, el sòl (la solada, en deien) de les gerres i tenalles i que calia treure per a poder-hi posar el nou de la collita que ja era a la porta.

També hi havia alguna dona que es dedicava a fer cendra de barrelles, fet pel qual els deien les barrellaires. Aquestes dones venien la cendra de barrelles, la qual era molt bona per a fer lleixiu i sabó de morques, que deien que donava molta suavitat i blancor a la roba. Cal recordar que abans la roba es rentava amb aigua bullint i cendra, i se'n deia fer bugada.

Els oficis dels que parlem van relacionats amb l'Industria sabonera, ja que per a l’elaboració del sabó es requereixen tres matèries primeres essencials: Olis o grasses, sosa i aigua. L'Aigua es podia obtenir fàcilment del riu Sió, però  els olis i la sosa s'havien de recollir i/o elaborar i aquesta és la principal tasca que duien a terme el morcaire la barrellaira.

LA BARRELLAIRA

El topònim de barrellaira prové del nom Barrella. La Barrella és una planta que creu en llocs àrids. A l'entorn de Montgai, degut al seu sòl salat, n'hi creixia i encara se'n pot veure força. A la zona és més coneguda pel nom d'espinadella

 Gràcies a una sofisticada manipulació de les cendres d'aquesta planta barrejades amb aigua, les barrellaires obtenien un lleixiu ric amb potassa (6%). Aquest lleixiu s'utilitzava com  a matèria prima en l’elaboració del sabó, i elles el portaven a vendre a la fàbrica de sabó. Posteriorment aquest producte fou substituït per la Sal sosa, o hidròxid de sosa..

EL MORCAIRE

EI topònim de morcaire prové de “morca”, restes assolades  d’oli cru, nom que justifica  la tasca dels homes que es dedicaven a aquest ofici. Els morcaires es dedicaven a comprar i vendre les morques, passaven pels pobles comprant les 'morques' dels molins d'oli i de les tines i/o  gerres de les cases particulars. Aquest material especialment s'utilitzava per a fer sabó, i els morcaires ho portaven a vendre a la indústria sabonera del poble. Aquesta tasca a començava al mes d'octubre, just abans d e tornar a omplir aquests recipients amb oli de la nova collita.

Degut a l'existència d'una fàbrica de sabó a Montgai, aquesta mena de comerç es repetia tot sovint, fins arribar al punt de consolidar-se com a ofici característic i propi de Montgai agafant un bon nom en tots els pobles de la rodalia i en alguns de ben llunyans.

Bibliografia: Fets Costums i llegendes de la Noguera de JOAN BELLMUNT I FIGUERAS