Aquesta presentació pretén exposar d’una manera clara la situació actual, al març de 2013 de l’Associació d’Artesans Saboners de Catalunya (AASC)
Amb el suport i l’empenta que ha donat l’Ajuntament de Montgai com a organitzadors de Fira Net del Sabó que es celebra anualment i les jornades tècniques que van tenir lloc a l’Ajuntament de Montgai el dia 28 d’abril de 2012 donem pas a aquest article que tracta de com ens trobem els artesans saboners que formem part de l’Associació.
L’AASC va sorgir a la III Fira Net entre els artesans saboners que vam participar activament en la mateixa amb l’objectiu de compartir experiències, inquietuds i necessitats, amb la voluntat de donar forma a quelcom interessant dins el món de l’artesania i el sabó.
Va ser durant la IV Fira Net quan l’associació va tenir les primeres jornades tècniques on es van celebrar vàries conferències, l’eix de les quals va ser el sabó abordat des de diferents aspectes, com ara l’elaboració artesanal i el marc legal en l’elaboració i posterior venda dels sabons i productes cosmètics.
Després es va realitzar una assemblea en la que es va aprovar la realització d’aquest article, en el qual donarem a conèixer les conclusions estretes de la consulta realitzada als artesans que formen part de l’AASC durant l’any 2012, ressaltant aquells punts en els que coincideixen i que resulten d’interès general.
Acabarem l’article amb una proposta dirigida al Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris i al Departament d’Artesania de la Generalitat de Catalunya, donant a conèixer les nostres capacitats i les nostres necessitats i la línia de treball que volem aconseguir.
La majoria dels artesans saboners que formen part de l’associació es dediquen a l’elaboració de sabó seguint la tradició familiar, ja que sovint han vist a les àvies fer sabó amb el greix de la matança del porc o a la tieta reciclant l’oli vell per fer sabó de la roba. D’aquesta manera han adquirit una formació pràctica, que sobretot les noves generacions han complementat amb infinitat de cursos, tallers i molta bibliografia. Els estudis realitzats solen ser de cosmètica natural, naturopatia, fitoteràpia i aromateràpia. Això ha proporcionat que del sabó d’oli reciclat que abans es feia servir fins i tot per la pròpia higiene, s’evolucioni a sabons molt més delicats i neutres, produïts en fred i amb la matèria prima de primera qualitat, com l’oli d’oliva verge i enriquits amb olis essencials i plantes aromàtiques.
Per altra banda, i a diferència de la metodologia que es feia servir abans, els artesans tenen molta cura a calcular l’índex de saponificació, les proporcions, els controls del pH i la temperatura dels olis, per tal d’obtenir un producte amb les propietats desitjades pel seu ús.
Aquests sabons es solen crear en algun lloc habilitat al propi domicili “la vivenda d’un artesà ve caracteritzada per posseir en la mateixa un centre de producció i/o comercialització”, depenent del volum de cada artesà. A més volum, trobem una major inversió en l’obrador i en l’espai d’emmagatzematge, que pot arribar a locals especialitzats fora del domicili. En canvi els que ho fan puntualment ho poden fer a la cuina de casa, per exemple.
Entre els artesans saboners trobem que és molt comú la cria al propi hort o jardí i la recol·lecció de plantes aromàtiques en l’entorn rural, que són utilitzades de diferents maneres per a l’elaboració dels productes.
Molts d’aquest artesans, a més de sabons, opten per fer cremes, ungüents, olis de massatge, bàlsams labials i altres productes per tenir cura de la pell.
Normalment s’arriba a la comercialització d’aquests productes seguint un procés que comença amb la realització de sabó per l’ús familiar. Aquest ús es va estenent per la família i amics de l’artesà, que es veu gairebé obligat a augmentar la producció per l’èxit que sol tenir. Tot això li provoca unes despeses que ha de recuperar i comença a cobrar un preu gairebé sempre simbòlic. Si aquesta escalada continua, s’aprofita per fer més quantitat de producte i vendre a fires d’artesania, botigues, internet, etc.
Els artesans saboners es troben en algun punt d’aquest procés. Alguns es volen quedar així, fent sabó per ells mateixos, família i amics, però altres volen que aquesta activitat sigui un complement per l’economia familiar o fins i tot esdevingui el seu medi de vida.
Mentre es mantenen en un nivell local, no troben dificultats per anar fent petites vendes, però alhora de créixer i voler legalitzar la seva situació, així com constituir una empresa, la cosa canvia.
La figura de l’artesà saboner no la trobem com a tal en cap estament oficial, tot i que el CCAM (Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya) recull dins els oficis artesans reconeguts el de fabricant de perfums o cosmètics dins la divisió d’indústries químiques, (el sabó es considera un producte cosmètic). Per aquesta via es pot accedir al carnet d’artesà cultural, que dóna dret a alguns avantatges: “possibilita la participació en fires i a les accions de promoció comercial que es duguin a terme i facilita l’accés a les convocatòries d’incentius, concursos, exposicions i mostres”[1], sempre i quan l’artesà consti com autònom o empresa, acrediti experiència i deixi unes mostres a valorar, entre altres tràmits.
En el cas d’un artesà de la fusta, per exemple, els tràmits a seguir per vendre el seu producte s’acabarien amb el procediment a dalt esmentat. En canvi, els artesans saboners, a més d’això han d’obtenir l’acreditació del seu producte per part del Departament de Salut.
És aquí on els artesans saboners troben, en la seva majoria, una gran dificultat o inviabilitat en complir tots els requisits que se’ls demana ja que, en alguns casos, són els mateixos que per qualsevol industria o empresa química, com per exemple, el lloc de fabricació[2].
Cal recordar que en el procés d’elaboració del sabó es pot utilitzar sosa càustica com a àlcali, però que aquesta es compra en qualsevol supermercat o botiga i és emprada per les mestresses de casa, per exemple, per desembussar les canonades de la cuina o per netejar zones difícils de manera quotidiana, sense cap restricció en la seva venda i àmbit d’utilització.
En el cas d’altres productes cosmètics com cremes o ungüents, encara s’incrementa més el pressupost i les exigències en quant a la sala de fabricació i emmagatzematge. Recordem que gairebé la totalitat dels artesans saboners s’hi dediquen en solitari o en parella i que sovint tenen una altra feina i que el sabó tant sols és un complement per l’economia familiar. Per ells acomplir tots aquests requisits pensats per grans indústries significaria deixar de ser artesans per convertir-se en una industria més, eliminant els avantatges de l’artesania.
Per tot això els artesans saboners comenten que amb molta freqüència troben a les fires d’artesania i en altres punts de venda una competència contra la que no poden lluitar. Es tracta de revenedors de sabons importants a molt baix preu o fets per grans empreses i cadenes de franquícies, que a simple vista i per ulls inexperts poden semblar sabons artesans, però una vegada llegits els ingredients veiem que no és així. Els artesans saboners veuen amb incertesa el seu futur, ja que cada vegada més, grans empreses intenten donar als seus productes una imatge artesana i natural, venent-los a preus molt baixos, inassolibles per a un veritable artesà.
Si no volem que aquesta activitat tradicional del nostre país desaparegui, com ja ha passat amb oficis relacionats amb l’elaboració del sabó com morcaires o barrellaires[3] cal fer quelcom per protegir-la. Està clar que cal protegir al consumidor i vetllar per la qualitat del producte. Els veritables artesans són els primers interessats en que així sigui i defensen els que ells fan on calgui, però cal fer-ho de manera adequada i proporcional.
Una de les solucions proposades a l’assemblea realitzada a la seu del Consorci d’Artesania i Moda al novembre de 2012, va ser la creació d’un obrador comú ubicat al poble de Montgai, on puguin treballar tots els artesans de l’Associació que ho desitgin. És una solució per una part dels artesans saboners, ja que es comparteix el cost. Actualment compta amb el suport necessari per tirar endavant, i a més té el suport municipal.
Potser el Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris podria crear un sistema de certificació dels sabons artesans o tractar d’incloure dins la propera normativa un apartat especial pels artesans de la cosmètica natural i els artesans saboners que s’adeqüi a la realitat d’aquest col·lectiu. Un químic, un biòleg, farmacèutic o un altre professional acreditat com a competent, podria certificar la qualitat dels productes elaborats tot analitzant les fórmules dels mateixos. Si el producte complís, no caldria fer tant d’èmfasi en el lloc de producció i podrien obtenir un segell de qualitat o idoneïtat higiènica. Els llocs podrien ser un laboratori acreditat per la Generalitat de Catalunya, una farmàcia o una universitat amb el laboratori corresponent.
La paradoxa es troba en que els artesans saboners no poden vendre els seus productes legalment sense perdre part de la seva identitat artesana, perquè la legislació actual no els té en compte. Per tant, entren dins d’una classificació que demana tota una sèrie de requisits inassolibles per l’artesà.
Aquesta paradoxa és la que no deixa avançar a molts dels artesans en el seu camí emprenedor i en la comercialització dels seus productes.
Amb aquest article es pretén iniciar un diàleg, posant de manifest i proposant solucions a la situació descrita, de manera que possibiliti el creixement d’aquesta associació i el reconeixement d’un ofici amb un recorregut tan ampli i històric al nostre país, com és el de sabonaire.
Així doncs, volem que se’n parli a través de tots els interlocutors interessats, que cadascú expressi opinions i doni nova llum a les nostres propostes, que tant sols són un punt de partida per fer visible un sector actualment submergit, que pot ressorgir amb modernitat, actualitat i força.
Es tracta de fer possible noves oportunitats i models de negoci en un moment de crisi, que tot i ser molt difícil resulta el terreny ben adobat per la innovació.
És el moment dels emprenedors.
És el moment dels emprenedors.
L’AASC dóna les gràcies a tots els seus components de l’associació per la seva participació en aquest projecte, a l’Ajuntament de Montgai pel seu recolzament i la seva ajuda, al Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris i al Departament d’Artesania de la Generalitat de Catalunya i a l’empresa Fitomon per la seva participació en les jornades tècniques del 28 d’abril de 2012 a l’Ajuntament de Montgai.
[2] Informació estreta de la conferència sobre la regulació dels productes cosmètics a càrrec de Salvador Cassany Pou, Cap del Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, realitzada a Montgai el 28 d’abril de 2012 durant la celebració de la IV Fira Net
[3] Els morcaires eren aquelles persones que tractaven amb el solatge dels olis i els barrellaires els que recollien l’herba anomenada barrella que s’utilitzava per fer les cendres càustiques per elaborar el sabó.
Patricia Bustos Calderon
Frederic García Vila
Llicenciats en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona.
Socis de l’AASC